Aquí teniu una sèrie de recursos per utilitzar al dia de la Pau o durant la setmana abans o després.

El conte dels bons amics:

By rob

Sopar per a dos:

La història del Fito:

]]> http://vedruna-angels.org/blocs/pastoral/2012/01/25/campanya-del-quilo-201112-2/feed/ 0 http://vedruna-angels.org/blocs/pastoral/2011/12/16/el-nadal/ http://vedruna-angels.org/blocs/pastoral/2011/12/16/el-nadal/#comments Thu, 15 Dec 2011 23:54:30 +0000 pastoral http://vedruna-angels.org/blocs/pastoral/?p=444 Aquí teniu un vídeo del 2009 que serveix per saber alguns elements del Nadal.

By rob

El Nadal

El Nadal és una festa d’arrels molt antigues. Abans de ser celebrada com la data del naixement de Crist havia estat considerada, per altres cultures, com una festa dedicada al sol.

La humanitat, des de molt antic, havia observat com, a d’apropar-se l’hivern, les nits es fan més llargues i els dies més curts. El solstici d’hivern, entre el 21 i el 22 de desembre, marca el moment de l’any en el que hi ha menys hores de llum solar. Pocs dies després d’aquesta data, els dies comencen a allargar-se lentament. Per això, no és estrany que cap el 25 de desembre se celebrés el triomf del sol damunt la foscor, de la llum sobre les tenebres, del dia sobre la nit. I el cristianisme va adoptar aquest simbolisme, de forma que al segle IV es va adoptar aquesta data per a commemorar el naixement de Jesús, la vinguda del Messies, el Salvador i Redemptor de la humanitat, la Llum del Món.

Les festes nadalenques són alegres i tenen un caire hivernal i familiar, amb una gran quantitat d’elements simbòlics relacionats amb la llum, el naixement i la fecunditat.

El Tió

El Nadal, doncs, s’escau en un temps de llargues nits, al començar l’hivern. Un temps de fet i foscor. No és estrany que, en aquests dies, els homes tinguessin una especial cura per l’element que els permetia combatre el fred i la foscor: el foc. Per això, arreu del món, van aparèixer ritus de culte al foc que al nostre país tenen la seva expressió en un dels costums més característics de la nostra cultura tradicional: el tió.

El tió no era, en principi, altra cosa que el tronc que cremava a la llar, al foc a terra. Un tronc que, al cremar, donava béns tan preciosos com l’escalfor i la llum, i que de forma simbòlica oferia presents als de la casa.

A partir d’aquesta forma més primitiva el tió evoluciona: El tió és un tronc que esdevé màgicament un ésser que s’ha d’alimentar i que viu durant uns dies a la cuina o al menjador de la casa, que dóna els seus regals per Nadal i que després es crema.

El pessebre

També és una de les tradicions més arrelades a casa nostre. és l’escenificació del naixement de Jesús, reproduint-lo en figures plàstiques. Sant Francesc d’Assís a la població de Greccio (Itàlia), el 1223 fou d’iniciador d’aquestes configuracions i foren els frares franciscans els que hi donaren un gran impuls.

El pessebre consisteix a instal·lar en algun lloc de la casa unes figures, degudament col·locades, que simbolitzen la vinguda al món de Jesús. En un lloc destacat hi l’escena del naixement amb l’Infant Jesús, Maria, Josep, el bou i la mula, es completa amb caminets, rierols, molsa, pedretes…. figures de pastors i els reis mags.

L’enllumenat

Els carrers i els interiors de les cases apareixen, des de l’inici de l’Advent i fins a final de Nadal il·luminats amb tot tipus de llums. Aquest conjunt de llums encesos per a solemnitzar la festa, són posats especialment en les finestres, balcons i carrers per recrear l’estrella que guià als Reis fins a l’estable on nasqué Jesucrist.

L’arbre de Nadal

La tradició de tenir un arbre com a centre d’una celebració i guarnir-lo prové de les cultures nord europees. Els bàrbars del nord feien una celebració de culte als seus déus i festejaven el solstici d’hivern amb un avet, un arbre de fulla perenne considerat un símbol de la vida eterna i prosperitat per a aquestes cultures, i el decoraven amb fruits i elements de la natura.

Els cristians que arribaren en aquestes terres llunyanes van adaptar aquesta tradició a la cultura pròpia, convertint a l’arbre i les seves decoracions en simbologies referents a la fe cristiana. Així, l’arbre es va decorar amb pomes (símbol del pecat original d’Adam i Eva) i amb espelmes (essent sinònim de la llum de Jesús a totes les persones).

I és per això que actualment, a part de moltes altres ornamentacions, els elements principals de decoració d’un arbre de Nadal són les boles de colors (com si fossin les pomes) i les tires de llumetes (com si tinguéssim espelmes enceses).

Missa del Gall (24 de desembre)

En la tradició cristiana era costum celebrar les vigílies de les diades més importants de l’any amb una vetlla que començava al punt de la mitjanit i s’allargava fins la sortida del sol, quan cantava el gall.
D’aquí n’ha quedat, a la litúrgia, la celebració d’una  missa la nit de Nadal, pels

volts de mitjanit, anomenada Missa del Gall. Els cristians celebren el naixement del messies Jesús de Natzaret, fill de Josep i Maria, en una establia a Betlem.

Dia de Nadal

Aquest dia es celebra pròpiament el naixement de Jesús.

Sant Esteve (26 de desembre)

El primer màrtir cristià del segle I. Pels catalans, la festa de Sant Esteve significa la continuació i culminació de la Festa de Nadal. Com el dia anterior, tot gira a l’entorn d’un dinar, però aquest com amb família o amb amics.”Per Nadal i Sant Esteve, cadascú a casa seva”, diu la dita.

Tanmateix, després de la festa del dia anterior, l’àpat comença una mica més tard i s’aprofiten les restes de menjar. Així, s’acostumen a fer els tradicionals canelons amb la carn del pollastre rostit i, de postres, es tornen a menjar torrons i neules. L’esperit català, que res no llença i tot ho aprofita, és més viu que mai.

Els Innocents (28 de desembre)

La festa dels innocents té origen pagà: s’ha d’anar a buscar en els hiverns de les societats rurals. Com que en aquesta època la terra no era productiva, la gent s’havia d’entretenir amb facècies i bromes de tot tipus per passar l’estona.

El cristianisme la va convertir en la festa dels Sants Innocents per recordar les criatures mortes per ordre del rei Herodes amb la intenció d’acabar amb el messies que acabava de néixer.
El dia dels innocents, les criatures es diverteixen penjant llufes i ninots de paper de diari a l’esquena de la gent i fent bromes que reben el nom d’innocentades.

L’home dels nassos i la revetlla de cap d’any (31 de desembre)

Des de bon matí i durant tota la jornada, es sol explicar a la mainada que pel carrer corre l’home dels nassos: “un home que té tants nassos com dies té l’any”. I és clar, els més petits s’imaginen una estranya criatura i la busquen en va entre la gent. Només els més ganàpies recorden de vigílies anteriors que, el 31de desembre, l’any ja només té un dia.

Juntament amb la celebració del solstici d’estiu (la nit del 23 al 24 de juny), la revetlla de cap d’any és de les més celebrades. La gent s’aplega prop d’algun campanar per sentir els dotze tocs que anuncien el pas d’un any a l’altre i per brindar amb cava pels millors desitjos de cara a la nova anyada.

La tradició diu que amb cada toc de campana cal empassar-se un gra de raïm. Diuen que menjar raïm aquesta nit és sinònim d’obtenir riquesa i diners durant l’any que comença.

L’origen de prendre els dotze grans de raïm la nit de Cap d’Any, no està molt clar. Alguns diuen que es remunta a principis del segle XX, l’any 1909, un any molt bo per als agricultors i en el que hi va haver un gran excedent de raïm. Per a donar sortida a aquest gènere, van fer creure que consumir-lo l’últim dia de l’any atreia a la bona sort.

Any Nou (1 de gener)

L’any nou o Ninou és la celebració dels bons desitjos per al nou cicle que comença. Cal deixar enrere el passat i fer-se bons propòsits de forma pública, davant d’amics
i familiars.

Cavalcada dels Reis (5 de gener)

La nit del 5 de gener és una de les més esperades per petits i grans. Segons la tradició cristiana, tres mags procedents de diversos indrets, Melcior, Gaspar i Baltasar, van anar cap a Betlem per adorar l’Infant Jesús i dur-li presents en forma d’or, encens i mirra. I cada any, per aquestes dates, tornen per dur regals a tothom qui ha fet bondat i carbó a qui s’ha portat malament.

Dia de reis (6 de gener)

El dia 6, els menuts són els primers en llevar-se per comprovar si els reis mags han passat per casa seva.

L’àpat de reis té com a element protagonista el famós tortell de fruita i pinyons, farcit de cabell d’àngel i d’alguna sorpresa més: qui es trobi amb la figureta del rei podrà posar-se la corona de paper, però qui ensopegui amb la fava haurà de pagar el tortell.

Moltes gràcies i us ho agraïrem sempre. Sou d’admirar.

D’esquerra a dreta: Guillem, Maria, Joel, Charlton, Jeizel, Pau i Carmen.

Per si en voleu aprendre més, cliqueu a Glossari i a Enllaços relacionats amb alimentació.

Per reflexionar i canviar algun mal hàbit de la societat et recomanem que vegis aquest documental del programa 30 minuts de TV3:

El menjar que llencem

]]> http://vedruna-angels.org/blocs/pastoral/2011/12/11/campanya-del-quilo-201112/feed/ 0 http://vedruna-angels.org/blocs/pastoral/2011/12/11/santa-llucia/ http://vedruna-angels.org/blocs/pastoral/2011/12/11/santa-llucia/#comments Sun, 11 Dec 2011 16:45:29 +0000 pastoral http://vedruna-angels.org/blocs/pastoral/?p=411 La celebració de Santa Llúcia s’escau el 13 de desembre, data en què es commemora el martiri d’aquesta noia, a la qual, segons alguna llegenda, van arrancar els ulls. Una creença que pot venir del seu nom, Lucis Via, ‘camí de llum’, o de la seva proximitat al solstici d’hivern.

La santa és invocada com a protectora de la vista i com a patrona tant dels cecs i de molts oficis que requereixen bona visió, per exemple les modistes i cosidores, com, en l’actualitat, els dissenyadors i dissenyadores gràfiques.

Fins ben entrat el segle XX encara es feia en diversos pobles la capta de les noies vestides de blanc, les llucietes, que demanaven oli per a la llàntia de l’altar de la santa i rebien, com en altres captes populars, llaminadures i fruites seques. Aquesta capta ha continuat, avui, en algunes poblacions, vinculada a les escoles i realitzada per les xiquetes.

La seva proximitat al Nadal la vincula a aquesta diada amb la celebració de fires on es poden adquirir guarniments, figuretes de pessebre i altres estris per a les diades que s’apropen. La més important i coneguda és la de Barcelona. Aquesta fira, que té més de dos-cents anys d’història –està documentada des de 1786–, s’ubica a la plaça de la Catedral, el pla de la Seu i voltants. Sol obrir el cap de setmana anterior a Santa Llúcia i tanca dos dies abans de Nadal. A la plaça i al davant de la catedral es situen habitualment les parades de productes relacionats amb el Nadal (figuretes –de fang, reïna o plàstic– i complements per fer el pessebre –cases de suro, molsa, etc.–), però hi ha també, al voltant de la catedral, moltes parades d’artesans que ofereixen tot tipus d’objectes de regal.

Si voleu saber més informació cliqueu aquí.

A l’Arboç (Baix Penedès) se celebra, des de temps medievals, una fira que fins a mitjan segle XX havia tingut un caire bàsicament agrícola i ramader. Després d’un període de decadència, la fira es recupera des del comerç local, amb parades d’artesania i actes de cultura popular, i també com a diada de les puntaires, un ofici d’arrelada tradició a la vila, amb la celebració d’una trobada que reuneix centenars de participants d’arreu de Catalunya.

Per aquest fet tan important es fa festa el dia 8 de desembre. Per això molts pobles de Catalunya celebren la fira de la Puríssima i fan actes com vende de productes artesans fets a mà, menjar, roba, hi ha trobades de gegants, grallers, castellers, atraccions, vende de bestiar…

Una de les fires de la puríssima més importants és la de Sant Boi de Llobregat.

L’Arcàngel Gabriel anuncia a Maria que concebrà i donarà a llum al Fill de Déu, Jesús.

En la religió cristiana s’anomena Advent el període de desembre previ a Nadal. Dura quatre setmanes que es poden marcar amb espelmes. És la preparació espiritual per a una de les festes més importants del calendari cristià.

Significació cristiana

L’advent dura de 21 a 28 dies, atès que se celebren els quatre diumenges més pròxims a Nadal. Marca l’inici de l’any litúrgic a gairebé totes les confessions cristianes. Va ser iniciada per Abraham. Durant aquest període, els feligresos o persones que pertanyen a una parròquia i hi són fidels, es comencen a preparar per celebrar la commemoració del naixement de Jesucrist i per renovar l’esperança en la segona Vinguda de Crist Jesús, al final dels temps.

Tradicions

. Corona d’Advent

Durant l’advent, en certes cultures hom prepara a cada llar i a l’església una corona de flors, anomenada corona d’advent, amb quatre espelmes, una per a cada diumenge d’advent. Hi ha una petita tradició d’advent: a cada una d’aquestes quatre espelmes s’assigna una virtut que s’ha de millorar en aquesta setmana, per exemple: la primera, l’amor; la segona, la pau; la tercera, la tolerància; i, la quarta, la fe.

. Espelmes

En el segle XIX, a Baviera (Alemanya), durant els dies d’advent, dia a dia, es recordava l’arribada del Nadal amb espelmes, traços de guix o decorant els dies del calendari amb guarnicions nadalenques.

. Calendari d’Advent

El primer calendari d’Advent que es coneix era del 1851 i es va pintar a mà. El 1908, Gerhard Lang edità el primer calendari d’advent imprès, que va tenir molt d’èxit. Contenia vint-i-quatre estampes, com petites postaletes, on normalment hi havia un personatge religiós dibuixat: sants, la Mare de Déu, etc., que cada dia s’anaven enganxant al calendari.

Més tard, per allà els anys 20, s’incorporaran en els calendaris d’advent 24 finestretes, una per a cada dia, a darrere de les quals s’amagaria una xocolatina.

. Tió de Nadal

Durant aquest període és quan es dóna menjar al tió de Nadal. En la tradició anglosaxona que s’està imposant, hi ha calendaris infantils amb xocolates que es mengen cada dia.

Sentit de l’Advent

El sentit de l’advent és avivar en els creients l’espera del Senyor.

L’Advent, el temps de la Mare de Déu: Ella és qui millor va esperar el naixement de Jesús.

Ella ens ajudarà a preparar-nos pel Nadal.