Archive for febrer, 2009
La Quaresma és un temps de 7 setmanes, des del Dimecres de Cendra fins al Diumenge de Rams, de preparació per a la Pasqua. Durant aquests període, l’Església cristiana proposa l’abstinència i el dejuni en memòria dels 40 dies que Jesús dejunà al desert. Són dies, doncs, d’oració, recolliment i penitència.
És tradició que els nens i nenes pengin a casa un dibuix de la Vella Quaresma (una velleta arrugada i xaruga vestida com una pagesa) a la qual s’enganxa un caramel o un bombó que l’infant pot arrencar quan acaben les 7 setmanes representades amb les 7 cames de la Vella.
(Si hi cliqueu a sobre la podreu veure més gran, imprimir-la, pintar-la i retallar-la!)
Demà és dimecres de cendra
Dimecres de cendra (en llatí dies cinerum) és el primer dia de la Quaresma (període de 40 dies de preparació per la Pasqua). Aquest dia, que pels catòlics és de dejuni i abstinència, dins la litúrgia de la missa, el capellà fa la imposició de la cendra al front dels fidels en forma de creu.
La cendra és el símbol de la caducitat de la condició humana i alhora de la penitència i la conversió. Tots ells, elements molt presents durant tot el període de la Quaresma.
Durant la imposició de la cendra, el sacerdot ptonuncia les paraules “Memento, homo, quia pulvis es, et in pulverem reverteris“, és a dir: “Recorda, home, que ets pols, i en pols has de tornar“.
Antigament només s’imposava la cendra als pecadors públics que se sotmetien al ritus i eren trets del temple després de la imposició. La reconciliació es feia el matí del Dijous Sant. Amb el temps molts cristians s’uniren per humilitat als pecadors públics, i d’aquesta manera el ritus va passar a tots els fidels. També és conegut com a dia de la cendra o simplement com a avui és cendra.
Aquest dijous és DIJOUS GRAS!
Dijous Gras, Jarder o Llarder, també conegut com el “Dia de l’ou i el porc” o “Dia de la truita”, és el tret de sortida de les festes de Carnaval arreu del territori català. El costumari d’aquest dia ve marcat pels àpats dins l’àmbit familiar protagonitzats per les truites i els ous barrejats amb la carn, les butifarres d’ou i la coca de llardons. Antigament era molt comú que aquests dies els infants fessin recol·lectes d’ous per les cases, per elaborar les truites i la resta d’exquisideses de la jornada. A Mallorca, on el Carnaval es coneix com els “Darrers Dies”, és costum farcir les ensaimades i les coques bambes de productes porcins, com la sobrassada barrejada amb codonyat o carabassa.
(coca de llardons)
Aquest dia, doncs, comença una setmana de disbauxa (Carnestoltes) on es permeten els excessos dels quals ens haurem d’abstenir durant el temps litúrgic de Quaresma que comença el dimecres següent: dimecres de cendra.
El refranyer fa referència a aquesta jornada amb dites com aquestes: “Per Dijous Llarder botifarra menjaré” i “Per Dijous Gras, botifarra fins al nas”.
Us deixem aquesta cançó per anar-nos ambientant… Carnestoltes ja és aquí!
Aquest diumenge dia 15 de febrer, la religió busdista commemora la mort de Buda i l’inici del seu viatge cap al Nirvana quan tenia 80 anys; i ho fa amb la festa del Parinirvana.
Pels budistes és un dia per reflexionar sobre el significat de la mort del cos i el pas que això suposa cap a l’alliberació de l’esperit. S’acostumen a llegir fragments del Nirvana Sutra (un dels texts principals del Budisme) i es dediquen moments de silenci interior per pensar en la pròpia mort i la dels éssers estimats.
(representació de la mort de Buda envoltat dels seus deixebles i de divinitats)
Continuem d’estrena!! I ara és el torn dels espais de reflexió. De tant en tant, us anirem penjant texts, poemes, contes, etc. per tal d’oferir-vos una estona per a vosaltres, uns moments per pensar…
Són, també, una bona manera de començar el dia amb les “reflexions del matí” a la classe!
I com que no coneixem cap altra millor manera de començar que regalar un SOMRIURE, aquí us deixem el nostre!
SOMRIU
Somriure no costa gens
i dóna per a molt.
Un somriure fa rics els qui el reben
sense empobrir aquells qui el donen.
Un somriure només dura un instant,
però el seu record pot ésser etern.
Ningú no és prou ric per poder-se’n estar
i ningú no és prou pobre per no poder-lo donar.
Un somriure porta pau a la llar,
és prova innegable d’amistat;
Un somriure dóna repòs al qui està cansat,
torna el coratge al més desenganyat.
Si alguna vegada trobeu una persona
que no us dóna el somriure
que vosaltres mereixeu,
sigueu generosos:
doneu-li el vostre,
perquè ningú no té tanta necessitat d’un somriure
com aquell que no pot donar-ne als altres.
