La sida

La sida (acrònim de Síndrome d’Immunodeficiència Adquirida) és una malaltia infecciosa causada pel VIH, que cursa amb una profunda alteració de la immunitat cel•lular, la qual afavoreix la instauració d’altres infeccions i malalties de pronòstic clínic greu. El descobriment de l’agent causal de la malaltia, el VIH, fou aïllat per primer cop el 1983 per Luc Montagnier i Françoise Barré-Sinoussi; i confirmat pocs dies després per Robert Gallo. El virus de la sida, al contrari d’altres virus, és relativament poc resistent a l’exterior dels cos només lasang, l’esperma, les secrecions vaginals o la llet materna són realment susceptibles de contenir-lo i, per tant poden transmetre’l. No sembla pas que hi hagi hagut casos de transmissió per altres humors, com llàgrimes, suor, saliva, tos, picades d’insectes, etc…
Es va descriure el primer cas l’any 1981, han mort de sida al món uns 6,4 milions de persones i se n’han infectat més de 40 milions. És una pandèmia, especialment greu a l’Àfrica i no existeix cap remei eficaç per a curar-la. El dia 1 de desembre se celebra el Dia Mundial de la lluita contra la sida. Símptomes de la sida són principalment el resultat de trastorns que normalment no es desenvolupen en individus amb un sistema immunitari sa. Els primers casos de SIDA foren descrits a Los Angeles i a Nova York el 1981, i aquell mateix any moria a Catalunya el primer afectat per la síndrome. Des d’aleshores fins al juny del 1996 hom havia confirmat oficialment 1.300.000 casos acumulats en 193 països d’arreu del món, però l’OMS estima en uns 7,7 milions els casos reals, amb una gran incidència a l’Àfrica i el Sud-est asiàtic. A escala mundial, hom calculava en 24.000.000 els adults infectats i en 1.500.000 els nens arreu del món, i les infeccions diàries entorn de les 10 000.
Al final del 1996, a Catalunya hi havia 9.654 casos de SIDA acumulats (224 casos per milió d’habitants), a les Balears 1 118 casos (257 casos per milió d’habitants) i al País Valencià 3.189 (116 casos per milió d’habitants). Els Països Catalans tenien aquest any el 32% dels casos de SIDA acumulats de l’estat espanyol (43.218). Les Balears i Catalunya superaven àmpliament la mitjana estatal de casos per milió d’habitants (162,7). La incidència anual, inicialment en augment, el 1996 mostrava una certa tendència a l’estabilització
La majoria d’aquestes malalties són infeccions causades per bacteris, virus,fongs i paràsits, que normalment són controlats pels elements del sistema immunitari que queden danyats. Les infeccions oportunistes són habituals en els malalts de sida afecta gairebé tots elssistemes d’òrgans. Els malalts de sida també corren un major risc de desenvolupar una sèrie de càncers, com el sarcoma de Kaposi, el càncer de cèrvix i càncers del sistema immunitari coneguts com a limfomes. A més, els pacients de sida solen tenir símptomes sistèmics d’infecció com ara febres, suors (especialment de nit), glàndules inflades, rigors, debilitat i pèrdua de pes. Les infeccions oportunistes específiques que desenvolupen els pacients de sida depenen parcialment en la prevalença d’aquestes infeccions a la zona geogràfica on viu el malalt.
Fet pel Naeem i el Keen de 3rESO

LA GRIP

La grip, fa estralls cada any a tot el món . A Espanya, per exemple, causa el 18% de les baixes laborals (segons dades dels especialistes en medicina del treball). Però potser la grip no sigui la veritable culpable d’aquestes baixes. Un nou estudi internacional diu que els adults majors de 30 anys només la pateixen un parell de vegades cada dècada, o una vegada cada 5 anys.

Un equip de científics va prendre mostres de sang a 151 persones del sud de la Xina a la recerca d’anticossos generats entre 1968 i 2008. Cada anticòs és específic i deixa un rastre a la sang, encara que hagi passat la malaltia.

Els seus resultats, mostren que els nens tenen grip, mes o menys, cada dos anys. A mesura que es fan grans, les infeccions per grip són menys freqüents, fins a arribar a un ritme de dos per dècada als 30 anys.

“Hem observat que la grip és molt menys comú del que ens pensem. A la infantesa i en l’adolescència és molt més freqüent, possiblement perquè ens barregem més amb altres persones”, assenyala Steven Riley, també epidemiòleg de l’Imperial College . La freqüència exacta de les infeccions, afirmen els autors, depèn de la regió i la vacunació de la persona.
Fet per la Lorena i en Marc de 3rESO

Els cignes

Els cignes són ocells de grans dimensions que pertanyen a la família dels anàtids (Anatidae) i la subfamília dels anserins (Anserinae). Poden viure fins als 14 anys i pocs poden viure fins als 20 anys. S’ha considerat que formaria la tribu amb el gènere Coscoroba, però estudis genètics recents els situen a la tribu Anserini, juntament amb les oques. De distribució bàsicament holàrtica, també hi ha dues espècies a l’hemisferi sud, unasud-americana i l’altra australiana. Algunes espècies es poden trobar de forma puntual als Països Catalans, sobretot a l’hivern. Els cignes tenen gran importància en la religió de l’hinduisme i la mitologia grega (Leda i el cigne), en la simbologia heràldica i el folklorepopular especialment en els països nòrdics, on són habituals. Els cignes normalment s’aparellen per tota la vida encara que de vegades se separen especialment si falla la nidada. Ponen entre 3 i 8 ous. El plomatge és de color completament blanc a l’hemisferi nord però a l’hemisferi sud n’hi ha de parcialment o completament negres com el cigne negre d’Austràlia (Cygnus atratus). Associa el cigne a la bellesa i com a tal ha estat present en moltes cultures (i contes, com l’Aneguet Lleig i els sesu derivats). A la mitologia grega protagonitza la història de Zeus i Leda, en les tradicions irlandeses els nens de Lir es tornen cignes durant 900 anys per escapar dels seus enemics i a les sagues escandinaves apareixen com a símbol de màgia i bellesa estranya. L’hinduisme venera el cigne com a vehicle de la deesa Sarasvatí. Simbolitza la capacitat de viatjar entre estats de la consciència o diferents mons. Es creia que el cigne abans de morir cantava d’una manera especialment bonica i ha esdevingut una expressió lexicalitzada per indicar una fi propera (usualment s’associa a una revifada abans la mort).

Fet per l’Eva i el Robin de 2nESO

EXPERIMENTACIÓ AMB ANIMALS

Una nou marc legal Europeu per a l’ús d’animals en la recerca
Després de 12 anys de discussions i 8 d’intents, la Unió Europea està a punt d’establir un nou marc legal per disminuir l’ús d’animals en la recerca científica. Si no hi ha contratemps, la nova directiva serà aprovada el proper mes de juliol per part del Parlament Europeu i del Consell d’Europa, substituint així al marc legal actual, que data de 1986.
Fins a quin punt són creïbles els estudis clínics amb animals?
L’experimentació amb animals és una fase obligada en el desenvolupament de medicaments i teràpies que algun dia s’aplicaran a l’ésser humà. No obstant això, els resultats d’aquests estudis no sempre poden treure conclusions directament, i de vegades els seus resultats no son el 100% segurs.

La Unió Europea continua amb la seva lluita per reduir l’experimentació amb animals

En una conferència recent a Brussel•les (Bèlgica), el vicepresident de la Comissió Europea, Günter Verheugen, i el comissari europeu de Ciència i Recerca, Janez Potocnik, han retirat el compromís de la Unió Europea (UE) per a la reducció de l’experimentació amb animals
Fet per la Laia i la Daniela de 1rESO

Les plomes primàries de les aus en vol.

Les puntes de les ales dels avions creen remolins d’aire. Aquests produeixen resistència a l’avanç, la qual cosa augmenta el consum de combustible i genera turbulència per als avions que vénen darrere . Per això , als aeroports cal donar prou temps entre enlairament i enlairament perquè els remolins puguin desaparèixer. Els enginyers aeronàutics han descobert una solució per reduir el problema : les aletes , o winglets . Es van inspirar en la forma que prenen les plomes primàries de les àguiles , les cigonyes i altres aus mentre planegen el seu vol.
Mentre aquestes grans aus planegen , les plomes que tenen a la punta de les ales es dobleguen cap amunt fins a quedar gairebé verticals . Aquesta posició els permet obtenir un impuls proporcionalment superior a la mida de les seves ales i millora el rendiment . Realitzant proves en túnels de vent , els enginyers van descobrir que si donaven a la punta de les ales la curvatura i l’alineació precises , milloraven el rendiment en un 10% o més . Quina és la raó ? Aquesta curvatura que donen les aletes redueix la resistència al disminuir la mida dels remolins . A més , crea un tipus d’impuls que ” contraresta en part la resistència creada per l’aeronau ” , comenta una enciclopèdia d’aviació .

Les aletes contribueixen a que l’avió voli més lluny , porti una major càrrega , consumeixi menys combustible i tingui ales més curtes -la qual cosa facilita les maniobres en els aeroports- . Només el 2010, les aerolínies del món ” es van estalviar 7.600 milions de litres de combustible ” i van reduir de manera important les emissions dels seus avions , assegura un comunicat de premsa de la NASA. Ala d’un avió
Així es pot veure com la posició de les plomes de les aus ha estat molt eficient per la construcció d’eines del ésser humà entre altres coses.
Fet per la Damaris de 3rESO

Nutrició i salut

Els nutrients que componen els aliments són importants a la nostra vida per poder sobreviure. Encara que hi ha moltes malalties provocades o relacionades per la nutrició. Com per exemple alguns càncers, l’anorèxia nerviosa, la bulímia, la diabetis, l’obesitat..etc Las principals causes de la mort en el món són malalties del cor i varius tipus de càncer, d’aquestes morts estan directament relacionades amb la nutrició. És molt important menjar be ja que depèn de la nostra vida. Hauríem de menjar saludablement i sense presa, és dir, tranquil•lament. Una de les coses que hauríem de fer seria fer cas a la piràmide alimentaria i així podríem començar be una alimentació saludable. Ja que també són aliments que proporcionen energia (calories) i que posseeix un cert contingut d’hidrats de carboni, bo per la nostra salut.

Fet per la Jubelyn i la Franchesca de 2nESO

L’operació de las Cataractes

Símptomes
La majoria de cataractes es desenvolupen per l’edat i gradualment. Com a resultat, és possible que no es percebin immediatament els canvis en la visió o senyals de cataractes en el principi del seu desenvolupament.

A poc a poc, mentre les cataractes progressen, pots tenir símptomes com ara:
• Visió borrosa o ennuvolada.
• Major dificultat per veure de nit o amb poca llum.
• Sensibilitat a la llum i al resplendor.
• Presència d’halos al voltant de les llums.
• Colors esvaïts o groguencs.
• La necessitat d’utilitzar una llum més clara per a la lectura i altres activitats.
• Canvis freqüents en la prescripció d’ulleres o lents de contacte.
• Doble visió en un ull.

Generalment, a mesura que la cataracta es desenvolupa, la visió es torna tèrbola i les coses que veiem perden els seus contorns. Això pot aperèixer per primera vegada com una dificultat per veure en fer un acte, especialment de nit, o com una dificultat per llegir lletres petites o per cosir.

Tractament
Si la seva visió és tan sols una mica borrosa, un canvi en la graduació de les teves ulleres, pot ser tot el que necessita per algun període de temps. Si després de canviar-se la graduació, encara no veus prou com per a realitzar la teva rutina amb tranquil•litat, has de considerar una cirurgia de cataractes. La cirurgia, sovint es realitza com un procediment ambulatori i no requereix hospitalització.
Fet per la Sharon i la Sheila de 2nESO

WhatsApp

WhatsApp,l’aplicació de missatgeria més usada del món,

ha començat a encriptar els missatges per

protegir-los de pirates informàtics, segons han anunciat

un grup de desenvolupadors de ‘software’ associat amb

l’empresa. Amb l’encriptació, els missatges que intercanviïn

els usuaris es xifraran per defecte amb una contrasenya,

de manera que només els que participen de forma oberta i

acordada en la conversa els podran veure.Amb aquesta mesura de seguretat es busca evitar que passi el

que es podia passar fins ara: que un ‘hacker’ intercepti les comunicacions de WhatsApp (propietat de

Facebook) i “s’apropiï” dels seus continguts.

En un comunicat, Open Whisper Systems, l’empresa associada amb WhatsApp per encriptar els missatges,ha explicat que els missatges dels usuaris de dispositius Android amb l’última versió de WhatsApp ja estan sent encriptats, i que el procés s’aplicarà de mica en mica a la resta de plataformes.

De moment, encara no s’han encriptat els missatges multimèdia ni aquells que s’enviïn en converses de grups , és a dir aquelles en què participen més de dos usuaris.WhatsApp, que compta actualment amb més de 600 milions d’usuaris, se suma així a altres grans empreses de Silicon Valley com Google o Apple, que també han anunciat millores en els seus sistemes de seguretat per evitar que els pirates informàtics accedeixin a les dades que comparteixen els usuaris.

Fet per laLeidy Alexandra i la Noemí Garcia de 1 E.S.O

El material més resistent creat per la natura es la tela d’aranya.

És sorprenent la capacitat que tenen les aranyes per teixir teranyines, que utilitzen per atrapar les seves preses, fer capolls amb els seus ous…
Els mascles d’algunes espècies presenten a les femelles mosques embolicades en teranyines. Altres espècies, caçadores submarines, utilitzen una teranyina per cobrir-se amb una bombolla d’aire per poder respirar sota l’aigua.
Una teranyina és sorprenent. La seva estructura és molt eficient. El fil d’una aranya pot arribar a ser cinc vegades més resistent que un filament d’acer d’igual gruix. S’ha suggerit fins i tot que si es tingués un fil d’aranya del gruix d’un llapis, podria arribar a detenir un avió en ple vol. A més, el fil d’una aranya es pot estirar fins al 30 per cent més del seu llarg original sense trencar-se.
Per tot això podem dir que la tela d’una aranya és un dels materials més resistents que es coneixen al món. S’han estat fent esforços per crear materials artificials semblants. La seda produïda per una aranya és un exemple sorprenent del que la vida ha arribat a produir, i que la tecnologia de materials sintètics encara no ha arribat a imitar.
Però de què estan fetes les teranyines?
La tela d’una aranya està composta de proteïnes. Una proteïna és un compost força complex d’aminoàcids. Al seu torn, un aminoàcid és una molècula gran formada per un grup amino (nitrogen i hidrogen), i un grup àcid anomenat carboxil (carboni, hidrogen i oxigen). Els aminoàcids formen les proteïnes, que són com blocs amb els que es construeixen els éssers vius. El cos humà, per exemple, està compost en un 20% de proteïnes.
En el cas de les teranyines, els aminoàcids principals amb la glicina i l’alanina. L’aranya els produeix per mitjà d’unes glàndules anomenades “filadores” a la part posterior del seu abdomen. Aquestes glàndules uneixen les proteïnes per crear una seda flexible i resistent. Quan a aquesta seda s’afegeix una substància enganxosa, el resultat és una trampa molt eficient.
Fet per l’Esther i la Begoña de 3rESO

ELS PEIXOS

Els peixos són animals vertebrats que no són membres del grup dels tetràpodes. L’especialitat de la zoologia que s’ocupa específicament dels peixos es diu ictiologia. Viuen a l’aigua, són animals aquàtics amb el cos cobert d’escates i tenen aletes per nedar. El seu aparell respiratori està format per brànquies. La temperatura del cos és variable segons on viuen (al riu o al mar). Es reprodueixen per ous. Són animals vertebrats, però en comptes d’ossos tenen espines. . També te una línia nerviosa que capta vibracions a l’aigua. La cua va des de l’anus fins a l’aleta caudal i és la que dirigeix el peix per anar cap a la dreta o l’esquerra.

Tipus de peixos:
• Hi ha peixos d’aigua salada, que són els que viuen al mar.
• Peixos d’aigua dolça, que son els que viuen al riu.
• Alguns peixos neixen al riu i van al mar quan arriba l’edat adulta.

Tots els peixos tenen intestí, estómac, bossa de gasos i anus. L’intestí és per on passa l’aliment que s’ha menjat el peix. L’estomac serveix per digerir el menjar. La bossa de gasos serveix per als gasos. I l’anus per expulsar el que no vol el cos. Hi ha peixos carnívors, que cacen invertebrats petits i també vertebrats més grans. També n’hi ha d’herbívors que s’alimenten d’algues i d’altres vegetals. D’altres peixos són omnívors, és a dir, que mengen de tot, n’hi ha alguns que s’alimenten de restes d’altres peixos, normalment alguns que han quedat ferits d’un atac i s’han mort.

La reproducció dels peixos:
Els peixos es reprodueixen per ous, és a dir que són ovípars. Molts dels peixos tenen fecundació externa, però també hi ha peixos de fecundació interna. La femella pon els ous amb molta cura en els racons més delicats i el mascle tira el semen així poden néixer els peixets, la femella pot tenir entre 50 i 100 ous. Quan han post els ous no acostumen a quedar-se a cuidar-los. Els mascles tenen dos testicles i les femelles dos ovaris.
La respiració:
Els peixos respiren l’oxigen de l’aigua.

1- Aquest gas entra per la boca.

2- L’aigua es filtra a les brànquies. Les brànquies estan recorregudes per vasos sanguinis. L’oxigen de l’aigua passa a la sang, i el diòxid de carboni del cos passa a l’aigua.

3- Un cop filtrada, l’aigua torna a l’exterior del cos del peix.

El camuflatge:
Quasi tots els peixos que viuen en aigües il•luminades es camuflen, això els serveix defensar-se, per no ser vistos pels seus enemics o depredadors.
Curiositats dels peixos:
Hi ha 22.000 classes diferents de peixos.
El peix més gros el tauró balena, que pot arribar a fer 18 metres.
El peix verinós del món és el peix Sinancia.
Fet per la Cindy i la Mary Ann de 2nESO